Cadascuna de les peces de l'exposició “La revolució neolítica. La Draga, el poblat dels prodigis” ens explica com fa uns 7400 anys un grup d’agricultors i ramaders prehistòrics s’assenten a la vora de l’estany de Banyoles, esdevenint el poblat neolític més important a Catalunya i on es va produir una veritable revolució.
Cada setmana us parlarem d'aquests objectes, però si els voleu conèixer en profunditat i tots d'una vegada l'ideal és la visita guiada que us oferim cada diumenge a les 12.30 hores. Reserves a macvisites.acdpc@gencat.cat o al 93 423 21 49.
.
Falç per a segar
Museu Arqueològic de Banyoles
5350-4950 aC
Falç utilitzada per a segar cereals constituïda per un mànec de fusta de saüc, i una làmina de sílex fixada en una ranura mitjançant adhesiu.
És possiblement l’objecte recuperat a la Draga més conegut. El seu estat de conservació permet conèixer amb precisió el seu ús. L’apèndix distal permetia agrupar les tiges de cereal que es tallaven amb facilitat fent un gir de canell. Aquest enginyós disseny permetia tallar a una certa distància del terra i no fer malbé la part activa feta de sílex provinent del Llenguadoc. Es va trobar l’any 1995 en el sector subaquàtic de les excavacions i va suposar una fita extraordinària en la recerca de la Draga i del neolític peninsular, ja que per primera vegada es documentava un estri fet de diverses matèries perfectament conservat.
Pinta
Museu Arqueològic de Banyoles
5350-4950 aC
Pinta de 8 pues de les quals conserva 6. Presenta una perforació.
És una pinta feta de fusta de boix, matèria de gran duresa i resistència. Les seves característiques permeten associar-la amb el procés de tractament de fibres vegetals per a fer cordes i/o teixits. La recerca sobre aquesta peça ens condueix a pensar que s’utilitzaria per a “cardar” fibres provinents de l’ortiga o bé de l’interior d’algunes escorces com el til·ler o bé per a premsar l’ordit en el procés de teixir. És doncs uns dels estris coneguts relacionats amb el tèxtil més antic d’Europa.
Bucrani
Museu Arqueològic de Banyoles
5350-4950 aC
Crani de bou retallar que conserva les banyes i la part frontal.
Al jaciment de la Draga és habitual documentar restes de cranis d’animals amb banyes especialment manipulats i que conserven les banyes i la part frontal. Generalment són de bous, tot i que també s’han localitzat de cabra i/o xai i de cabirol. En alguns casos apareixen associats en construccions fetes expressament com a fosses excavades a terra, fet que fa pensar en algun ritual on el paper dels animals amb banyes seria central. En altres casos s’han trobat aïllats dins dels enderrocs de fusta de les cabanes fet que fa pensar que poguessin ser exhibits com a trofeus. El bou com a moltes comunitats prehistòriques de la mediterrània ha estat un símbol.
Cullera d’os
Museu Arqueològic de Banyoles
5350-4950 aC
Cullera realitzada sobre un os llarg de bòvid.
A partir del neolític és habitual documentar culleres fetes d’os que denota la ingestió d’aliments líquids o semi-líquids. Aquesta cullera es va fer a partir de l’ús d’una gran estella d’os transformada per percussió, raspat i poliment. Presenta una petita osca en el mànec possiblement per a lligar una corda, no extraviar-la i ser suspesa; potser del coll del seu propietari?. A la Draga són comuns els instruments relacionats amb la cuina de sopes, infusions i estofats com són els recipients ceràmics, els cullerots, les lloses i fins i tot els batedors.
Mànec d’aixa de fusta de pi
Museu Arqueològic de Banyoles
5350-4950 aC
Mànec d’aixa de fusta de pi amb forma colzada.
A la Draga s’han documentat un bon nombre de mànecs de fusta d’aixa i també fulles polides també d’aixa que es fixarien amb resistents lligadures; però mai s’ha localitzar cap evidència de destrals. La diferència entre una aixa i una destral és que la primera la fulla polida s’emmanega perpendicular al mànec i la destral de forma paral·lela. Aquests estris estaven t’utilitzaven bàsicament per tasques de fusteria com per exemple abatre arbres; desbastar i buidar fusta; però també es poden utilitzar per a treballs d’escorxament i fins i tot per a remenar la terra. Són instruments de gran importància per les comunitats neolítiques atesa la seva versatilitat funcional.
Cullerot de fusta de roure
Museu Arqueològic de Banyoles
5350-4950 aC
Cullerot de fusta de roure fet a partir de la cruïlla de dues branques .
A la Draga els estris emprats per a servir aliments i/o matèries líquides o semi líquides són abundants. Aquest cullerot, parcialment carbonitzat i fet de fusta de roure es va recuperar en el sector subaquàtic i en el moment de la seva extracció era reblert de granes de cereal. També s’han localitzat cullerots d’altres mides, alguns de grans dimensions que s’haurien de subjectar amb les dues mans segurament per a servir diversos comensals i que denota que els habitants de la Draga eren gent de menjar sopes.
Pal cavador de fusta de boix
Museu Arqueològic de Banyoles
5350-4950 aC
Pal cavador de fusta de boix amb apèndix que permetria fer força amb el peu o la mà.
Els pals cavadors són els estris de fusta més abundants a la Draga i generalment estan fets de fusta de boix matèria de gran duresa i resistència. S’utilitzaven per remenar la terra a l’hora de sembrar. Els treballs experimentals d’ús de rèpliques de pals cavadors ha permès evidenciar que els rastres que es generen quan es treballa la terra són iguals al que trobem als pals cavadors arqueològics. La curiositat d’aquest pal cavadors, que es de grans dimensions, és que presenta un apèndix per a recolzar la mà i/o el peu per fer més força a l’hora d’utilitzar-lo. És per això que també se li ha anomenat fanga.
Fulla de pedra polida
Museu Arqueològic de Banyoles
5350-4950 aC
Fulla de pedra polida realitzada en esquist amfibolític
És la part activa d’una aixa, mànecs de la qual s’han trobat en un bon nombre en el jaciment de la Draga. Aquest objecte és va localitzar en els estrats que composaven un fogar i juntament a nombrosos objectes; fet que no és estrany en el jaciment. Està perfectament acabada i a punt de fer-se servir. La seva secció longitudinal és plana-convexa i presenta un acabat magnífic. Té una profunda ranura lateral que ens explica que per a conformar la peça treballada és va utilitzar el serrat pe abrasió. La roca emprada procedeix d’un entorn de menys de 50 km de distància (Guilleries, Pirieneus, Albera i Cap de Creus).
Anell d’os amb doble protuberància
Museu Arqueològic de Banyoles
5350-4950 aC
Anell d’os que presenta una doble decoració fet d’os.
Anell fet a partit del serrat transversal de la diàfisi d’una tíbia de xai i/o cabra. Posteriorment i emprant estris de sílex es conformava la forma final que finalment es polia perfectament. A la Draga s’han documentat un nombrós conjunt d’anells fets generalment d’os i també de vegades sobre banya de cérvol. Aquests anells es fabricaven en el poblat on en trobat diversos elements que ens mostren tot el procés. Aquests elements, juntament a altres objectes d’ornament, ens parlen del gust de la comunitat de la Draga per abillar-se. És molt possible que l’accés a alguns tipus d’objectes d’ornament estiguessin relacionats amb l’edat i el gènere de la persona que els lluí.
