Dijous 21 de febrer de 2013
Pedro Azara, professor d’Estètica de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona (UPC) ens parla de la concepció de la bellesa al Mediterrani antic; de quines van ser les principals concepcions sobre la bellesa, si és que aquest concepte, tal i com l’entenem nosaltres, va existir a l’antiguitat, tant a occident com a orient. Aprofundirà en la relació que va existir entre l’obra d’art i el treball directe de l’artista, i, també, sobre l’obra d’art i el judici de l’observador de l’obra.
Primerament, com a introducció ens parlarà del concepte de bellesa, i la relació amb la sensibilitat i el bon gust, i amb la qualitat del fet natural o bé artificial. Seguidament, analitzarà dues maneres de concebre la bellesa en dues grans civilitzacions com van ser Mesopotàmia, on la bellesa es va entendre com a sinònim de resplendor i, Grècia, on la bellesa va ser concebuda com a sinònim d’harmonia. Farà referència a l’emblema de la bellesa, personificat en la deessa Afrodita, i als mites que s’hi relacionen, a partir de l’anàlisi de dos quadres renaixentistes que es comentarà en profunditat; La primavera i El naixement de Venus de Botticelli. També farà una anàlisi a partir del diàleg de Plató El banquet, escrit cap al 380 aC. que va conformar la idea de l’amor platònic.
Com a conclusió tractarà de l’esplendor i el declivi de la bellesa i de l’obra dels Nifilim segons les interpretacions tardanes del llibre del Gènesi a l’Antic Testament.
