Dijous 31 de gener de 2013
A l'antiguitat, la higiene personal formava part de la vida quotidiana. Els romans prenien un bany complet cada nou dies -nundinae-. Les classes benestants gregues i romanes tenien a casa un espai destinat al bany. Pel que fa a l'àmbit públic, la utilització del bany a Grècia es va desenvolupar lligada als jocs atlètics. Per als atletes, l'aigua era un mitjà per relaxar-se, rentar-se i recuperar-se... Amb el temps, el gust pel luxe va fer augmentar les exquisideses del bany i, habitualment, van fer servir olis, essències aromàtiques i resines.
Els textos medicinals o els reculls de botànica constitueixen una preuada font d'informació per conèixer les receptes dels cosmètics antics. Alguns papirs de l'antic Egipte també ens brinden alguns secrets. El maquillatge tenia, originàriament, un fil màgic, religió i profilàctic. Els egipcis es pintaven els ulls per prevenir les inflamacions oculars que provocava el clima ventós del desert i per repel·lir els insectes. Amb el pas del temps aquests costums van prendre connotacions més estètiques.
A Grècia i Roma era costum pintar-se amb maquillatge molt viu i contrastant els colors. En concret, els romans apreciaven tenir la pell com més blanca millor; la cerussa o blanc de plom servia de base de maquillatge i permetia emblanquir els rostres i uniformar la pell. Les galtes i els llavis es pintaven de color vermell, i les parpelles de verd, blau o rosa, delineant el contorn dels ulls amb kôhl. Tanmateix, maquillar-se molt no estava gaire ben vist... era adequat fer-ho de manera una mica dissimulada i aconseguir una elegància sòbria i natural.
De tot plegat, ens en parlarà Teresa Carreras Rossell, comissària de la mostra Històries de Tocador. Cosmètica i bellesa a l'antiguitat.
