Exposició finalitzada el 14 de setembre de 2014
Machu Picchu és un referent per a l'arqueologia peruana i mundial, i un dels seus llocs epònims. El complex arqueològic celebra més d'un segle del seu descobriment, temps durant el qual s'han dut a terme múltiples intervencions, tant d’excavació i restauració arqueològica com de conservació, amb la finalitat de conèixer l’indret i d'implantar mesures que permetin una adequada gestió del lloc arqueològic i del seu entorn natural.
L'exposició té com a objectiu fonamental difondre la riquesa cultural i natural del complex arqueològic de Machu Picchu, considerat meravella del món i Patrimoni Cultural de la Humanitat per la UNESCO. És imprescindible sensibilitzar la població sobre la vulnerabilitat del conjunt i la necessitat de respectar les recomanacions dels especialistes i d’aplicar polítiques racionals per a la conservació del santuari històric.
La exposició està estructurada en 4 grans àmbits
La ciutadella de Machu Picchu es troba en una posició geogràfica molt especial, entre el domini andí i l’amazònic, resguardat per la cadena de nevats del Salkantay, al sud, i la Verónica, al nord, i pel corrents de vents que presenten mitjançant la convecció tèrmica, entre 13º 10’ 34” i 13º 14’ 00” latitud sud i 72º 30’ 15” i 72º 36’ 33” latitud oest. El medi natural de Machu Picchu està marcat per l’alçada. Situat per sobre dels 4.000 m, amb intenses variacions de temperatura i on únicament alguns éssers poden sobreviure, el paisatge és rocós, amb líquens, molses i vents continus. Hi podem veure el còndor, la taruka, les viscatxes, el puma... Els primers mapes, traçats a mà i redactats en anglès, aixecats el 1868 per la Compañía Huacas del Inca tenien com a finalitat extreure i exportar antiguitats inques.
La mil·lenària cultura del Perú és fruit de profunds coneixements empírics i d’una llarga i minuciosa observació. El mèrit dels inques va ser haver fet servir i haver aplicat antics coneixements i costums dels pobles andins, i haver-los donat un ús adequat per satisfer les necessitats del dilatat Estat. Entre l’any 1300 i l’any 1532 dC es va consolidar, a Amèrica del Sud, una de les més importants organitzacions de l’Amèrica prehispànica, el Tahuantinsuyo.
L’aventura de Hiram Bingham, professor de la Universitat de Yale, el 1911 va ser més que la visita a unes ruïnes, va redescobrir les ruïnes incaiques de Machu Picchu, va donar a conèixer al món un patrimoni cabdal de la història de la humanitat i en va iniciar l’estudi arqueològic. Pachacuti va ordenar la construcció de la seva tercera propietat sobre la costeruda carena de la muntanya que dominava el cabalós riu Urubamba. Els inques van nomenar aquest lloc Picchu (‘turó’). Planificada des d’un començament com a part d’una propietat privada de luxe, la ciutadella i les seves comunitats satèl·lits properes van desplegar els millors exemples d’enginyeria i art incaic, segons la tradició oral. Els equips d’investigadors, des de 1911 fins a l’actualitat, no han deixat de treballar en el santuari de Machu Picchu. Fruit de la recerca s’han localitzat materials que aporten dades i noves pistes sobre els pobladors de la ciutadella i el seu sistema de vida que van enriquint la llista del nostre patrimoni cultural. El sistema vial incaic, conegut també com el Qhapaq Ñan, amb aproximadament vint-i-tres mil quilòmetres, és l’evidència més tangible de la consistència i magnitud de la cultura inca. És una de les fites més grans de l’Amèrica indígena. El Dr. Astete va pensar que era possible una nova línia de recerca de la mà d’alpinistes i espeleòlegs, acostumats a internar-se en cavernes sota terra. La seva principal finalitat era investigar en llocs inaccessibles i obrir nous camins per a la ciència. Aquesta col·laboració tècnica en la recerca sobre el terreny requeria formació de tècnics en la utilització d’equips d’escalada. El projecte Ukhu Pacha havia nascut
Les més de quaranta-sis mil peces lítiques, ceràmiques, metàl·liques i òssies, entre les quals hi ha mòmies, cranis, ossos, estris i objectes d’art extrets de la ciutat inca i enviats als EUA, és part de la col·lecció de H. Bingham que ha de ser exposada i estudiada integralment, actualment a la Casa Concha de Cuzco. Machu Picchu és un indret amb manifestacions naturals i culturals del màxim valor universal. Cap d’aquests factors es pot entendre separadament. És la conjugació dels dos factors que atorga a l’indret la seva singularitat i constitueix els seus valors universals rellevants.
La mostra presenta la col.lecció de material precolombí del Museu d'Arqueologia de Catalunya i una col.lecció de material gràcies a la cessió de l'Instituto de los Andes. Exposició organitzada per l'Instituto de los Andes i el Museu d'Arqueologia de Catalunya; amb el suport del Consulado General del Perú en Barcelona, Prom Perú, Universidad Alas Peruanas i AT Soluciones Médicas.
Inauguració dimarts 13 de maig a les 19.30h
