Navegants d’Aiguamolls. 2000 anys de secrets enfonsats

14 d'abril al 13 de gener de 2019

Inauguració al Site archéologique Lattara - Musée Henri Prades el 13 d'abril de 2018

El paisatge de la costa que s’estén entre el Llenguadoc-Rosselló i Alacant ha canviat al llarg del temps. A l’antiguitat estava format per aiguamolls i albuferes, alternats amb platges de sorra i franges de costa rocosa. La dominació romana de la zona –iniciada el 218 aC en el marc de les Guerres Púniques– també va transformar la vida dels pobles ibers, que hi vivien des de segles enrere. Avançat el segle I aC la regió es convertí en important productora i exportadora de vi, i el comerç naval fou un factor decisiu en la consolidació d’aquesta activitat econòmica.

El Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya ha excavat entre 2012 i 2016 dues d’aquestes naus comercials, la del Cap del Vol i la de Cala Cativa I, enfonsades a les aigües de Port de la Selva (Alt Empordà). L’excepcional conservació de les restes en el medi aquàtic ha permès estudiar com estaven construïdes i desvetllar els secrets d’una arquitectura naval de gran interès.

Ara, podem apreciar-les a la mostra “Navegants d’aiguamolls. 2000 anys de secrets enfonsats” i es presenten, d’una manera entenedora i molt didàctica, tant les característiques de la navegació i el comerç antics com les innovacions tècniques aplicades en el disseny d’aquests vaixells que transitaven tant per un medi lacunar com al llarg de la costa.

Durant el seu recorregut el visitant té l’ocasió de descobrir tot un seguit de temes d’un discurs recolzat en els audiovisuals i especialment en les maquetes de gran format com la que presideix la sala. També pot resoldre, de manera eminentment pràctica, les qüestions que se li plantegen a partir de la manipulació dels elements interactius posats al seu abast.

La mostra  ha estat comissariada per Gustau Vivar, responsable del Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya (CASC).

Més informació al Site archéologique Lattara - musée Henri Prades

 Descarrega't el dossier de l'exposició:


Twitter
Facebook