Fins a finals de 2022
Antoni Bregante ha treballat com a dibuixant al Museu d'Arqueologia durant més de cinquanta anys (1947-2003). La seva obra ha estat especialment important en l'àmbit de la documentació i estudi de l'art rupestre a la península Ibèrica, especialment, de l’art Llevantí.
Més enllà de la seva dimensió acadèmica i científica, l'obra artística no deixa indiferent a ningú. La seva rellevant producció, de la qual el MAC conserva un interessant i ric arxiu, ha quedat recollida en nombroses publicacions especialitzades.
La versatilitat en l'ús de les tècniques, la netedat d'execució i la capacitat d'observació s'han aplegat en unes mans privilegiades, capacitades per a reproduir a la perfecció qualsevol peça arqueològica o qualsevol manifestació d'art rupestre sigui quina sigui la seva dificultat. Amb aquesta exposició, el MAC vol donar a conèixer aquest destacat llegat acadèmic i artístic, i, alhora, retre un homenatge a un treballador i artista excepcional.
El mestre i els anys de formació
Antoni Bregante s'autodefineix com un dibuixant autodidacte. Però, podem dir que es va iniciar en les tècniques de dibuix de la mà del seu oncle i padrí Josep Tersol Artigas (1879-1961), artista i gravador que excel·lí en els seus treballs a l'aiguafort. Tersol va entrar com a dibuixant al Museu d'arqueologia l'octubre de 1936 on va romandre fins a la seva jubilació.
El futur dibuixant s'havia començat a formar, amb només deu anys, a L'Escola d'Arts i Oficis de Barcelona (Llotja) on va perfeccionar el dibuix artístic i lineal amb mestres com Xavier Nogué, Jaume Mestres, J. Puig Derrajols i Fulgencio Martínez Surroca. A finals de la dècada dels quaranta, amb onze anys, va començar a col·laborar amb el Museu d'Arqueologia seguint el mestratge del seu oncle, per entrar oficialment quan en va complir catorze sent encara estudiant.
El Corpus Mundial d'Art Rupestre i l'Art llevantí
Un dels treballs més importants desenvolupats per Antoni Bregante al MAC fou la seva participació en la preparació i edició dels volums del Corpus Mundial d'Art Rupestre.
L'acord de fer aquesta magna obra s'havia pres el 1960 al Congrés de Burg Wartenstein (Àustria), amb el patrocini de la Wenner-Gren Foundation for Anthropological Research. En la tasca aviat s'hi implicà el Museu d'Arqueologia de Catalunya, des de 1939 anomenat Museo Arqueològico de Barcelona, amb la participació imprescindible d'Antoni Bregante.
Amb els seus dibuixos, el 1961 Eduard Ripoll, publicà un primer volum sobre els abrics d'art llevantí de Santolea (Teruel), al que, dos anys més tard (1963), seguiria el llibre dedicat als diversos abrics de la Gasulla, Ares del Maestrat (Castelló). Un tercer estudi específic de la cova de la Saltadora (Albocàsser), on es treballava des de 1965, no arribà a tenir monografia publicada, malgrat que l’any 1967 Bregante ja tenia la majoria dels dibuixos enllestits.
Una nova tècnica per representar l'art rupestre
Va ser justament les reproduccions dels abrics de la Gasulla en els que Bregante excel·lí emprant un nou concepte d’execució. El dibuixant havia pres consciència que la reproducció d'art rupestre no es podia restringir a les figures que li arribaven calcades. Així, les pintures havien de ser vistes en el seu context en el qual el suport de l'abric tenia un paper importantíssim.
Els dibuixos d'art Paleolític
Entre 1970 i 1980, Bregante va treballar també en la documentació i posterior preparació de dibuixos per a l'edició de sengles monografies dedicades a les coves de Monte Castillo, Puente Viesgo (Cantàbria): Las Monedas y El Castillo, i d'Isturitz (País Basc del Nord), totes elles amb importants mostres d'art rupestre paleolític. La iniciativa de l'estudi i les publicacions era de l'arqueòleg Eduard Ripoll, que el 1954 havia començat a col·laborar amb el MAC, arribant a ser director interí del mateix el 1962.
La monografia de la Cueva de Las Monedas es va editar el 1980 a la mateixa sèrie del Corpus d’Art Rupestre Mundial. Malauradament, l'estudi de la Cueva del Castillo i de la d'Isturitz mai varen veure la llum. Tanmateix, els extraordinaris dibuixos realitzats per Antoni Bregante amb els calcs d'Eduard Ripoll, es conserven a l'arxiu del museu.
L'art rupestre a Núbia
A partir de 1960 la UNESCO va organitzar diverses missions arqueològiques a Núbia (Egipte i Sudan) pel salvament dels tresors arqueològics amenaçats per la construcció de la presa d'Assuan.
Les expedicions de l’Estat espanyol van ser dirigides per Martin Almagro, antic director del Museu Arqueològic de Barcelona. Almagro va formar diversos equips entre ells un de Barcelona amb els seus joves col·laboradors pels treballs de camp. Mentre que Lluís Monreal s'encarregava de l'excavació de la necròpolis meroítica de Mas Mas, situada a la dreta del Nil, Eduard Ripoll tenia cura de documentar els gravats rupestres de la riba esquerra. Bregante tindria la responsabilitat de treballar amb els calcs i dibuixos dels arqueòlegs i donar una dimensió artística indiscutible als resultats científics. La monografia d'art rupestre no veié mai la llum, però les obres de Bregante formaren part el 1964 de l’exposició que tingué lloc al Museu sobre els descobriments de Núbia.
El preciosisme del dibuix arqueològic d'Antoni Bregante
Reproduir fidelment un objecte tridimensional i donar-li tots els matisos de la seva tècnica d'execució i, en determinats casos, de les seves decoracions, requereix un ull expert i una mà precisa. Bregante, acostumat al treball amb plomí des de molt jove, era capaç de plasmar en el dibuix tota la bellesa de l'objecte, els trets diferencials del material amb què estava executat, i les seves característiques específiques, cosa que feia que cada dibuix fos únic i irrepetible.
Els dibuixos d'estructures arqueològiques
En els seus primers passos al Museu s'entusiasma per la reproducció fidel de tots els detalls constructius dels talaiots de Mallorca, un estudi de Josep Colominas en el que col·laborava també el seu oncle Josep Tersol.
Aquesta experiència li serví més endavant per la reproducció preciosista de les plantes de diversos dòlmens, que més tard s’havien de publicar en el Corpus de Sepulcres megalítics de Catalunya, i per la reproducció del mur de l'embarcador romà de Riells- la Clota a Empúries, entre molts d'altres dibuixos.
Un munt de dibuixos al servei de l’arqueologia
La finalitat última dels dibuixos i pintures d'Antoni Bregante era il·lustrar i documentar científicament els treballs d'investigació dels arqueòlegs amb qui va col·laborar. El seu treball es tradueix en milers de dibuixos realitzats tant dins l'àmbit del Museu d'Arqueologia per als arqueòlegs que hi treballaven, com també per a professors de la Universitat de Barcelona. Les seves obres arribaren a ser tan apreciades que serviren com a portada de diverses revistes, monografies i miscel·lànies. Tot plegat sense oblidar un curós treball de maquetació de la majoria d'edicions que publicà el museu durant les dècades dels 70 i 80 del segle passat.
