El projecte Cató a Hispània, la batalla d’Empúries té com a objectiu localitzar i estudiar els espais relacionats amb la famosa batalla que el cònsol Cató el Vell va lliurar contra una
coalició de pobles ibers revoltats en contra de Roma, l’any 195 aC, en les proximitats de la ciutat grega d’Empúries. La desfeta dels ibers va significar la completa pacificació i submissió
a Roma de tot el territori de l’actual Catalunya i l’inici, de fet, del procés de romanització a les nostres terres. D’altra banda, aquesta victòria militar fou utilitzada pel mateix Cató com
a propaganda política, i narrada per diversos autors clàssics, entre els quals hi ha el mateix Cató, en una obra avui dia perduda.
Les referències a aquests fets que es troben en les fonts grecollatines són molt desiguals. Si bé alguns textos descriuen força detalladament el desenvolupament i la seqüència de la batalla, altres només n’esmenten l’existència. En cap cas, però, els textos especifiquen la situació precisa de l’indret on va tenir lloc el combat, ni tampoc ofereixen cap referència geogràfica indirecta que en permeti una identificació positiva, més enllà del fet que es va produir en les proximitats (rerepaís) d’Empúries. Així doncs, el projecte s’ha plantejat en funció de dos grans blocs seqüencials: el primer, el de la localització efectiva dels espais de la batalla, i el segon, que es desenvoluparà quan s’hagin identificat, el de l’exploració arqueològica i l’estudi d’aquests espais.
La recerca desenvolupada fins al moment s’ha focalitzat a localitzar els espais de la batalla, que fonamentalment serien tres: l’indret on s’ubicà el campament de les forces romanes,
l’indret on s’ubicà el campament de les forces iberes i, per últim, l’indret de la batalla pròpiament dita. De fet, però, hem de considerar l’emplaçament del campament de les
forces iberes i l’indret de la batalla com un conjunt, ja que les fonts grecollatines descriuen clarament que el combat es lliurà davant del campament iber, en la seva palissada i també, en
un darrer moment, en el seu interior.
Per tal de localitzar aquests espais, s’ha aplicat una metodologia d’actuació basada en el desenvolupament d’una plataforma SIG (sistemes d’informació geogràfica) destinada a
reunir, combinar i gestionar totes les informacions crítiques que puguin determinar espais que potencialment s’adeqüin als supòsits considerats. Aquestes informacions s’han basat
en les anàlisis detallades de totes les fonts grecollatines, en el recull de les dades sobre el paleopaisatge de la zona de la plana empordanesa en el període en què tingueren lloc els
esdeveniments, en l’anàlisi de la cartografia històrica, en la fotointerpretació espacial i, en darrer terme, en el recull tant de les dades disponibles a la carta arqueològica de la zona
com de totes les hipòtesis i treballs previs que han tractat el tema de la batalla i n’han ofert propostes de localització.
Paral·lelament s’han desenvolupat diverses campanyes de prospecció selectiva en indrets d’especial interès estratègic que potencialment podrien tenir relació amb els esdeveniments,
les quals han afectat els municipis de Ventalló, Viladamat, Albons, Bellcaire, l’Escala i Torroella de Montgrí.
