La Draga (Banyoles, Pla de l'Estany) és l’únic jaciment neolític lacustre conegut a la Península Ibèrica i un dels més antics amb aquests característiques de la Mediterrània. Els seus paral·lels més pròxims en quant a l’emplaçament i tipus d’habitat es troben en els jaciments lacustres centroeuropeus, si bé La Draga és més d’un miler d’anys més antic que aquests. A nivell regional es situa en el neolític antic (fàcies Cardial); període ben conegut a la zona costanera que s’estén entre Provença i el Sud de Portugal. Les datacions radiomètriques obtingudes per carboni 14 emmarquen la vida del poblat en la segona meitat del VI mil·lenni aC, amb una fase inicial entre 5300-5100 aC i una fase més recent entre 5100-4900 aC.
El jaciment de La Draga és excepcional per diversos motius. En primer lloc, per la seva antiguitat, que el situa entre els jaciments neolítics més antics del nord-est Peninsular. En segon lloc, pel fet de tractar-se d’un assentament a l’aire lliure amb una certa continuïtat de l’ocupació i estratigrafia conservada. I per últim, i potser el més remarcable, per les seves condicions excel·lents de conservació. Una part dels estrats arqueològics es troben coberts pel nivell freàtic, fet que ha propiciat unes condicions especials anaeròbiques que han afavorit la conservació de la matèria orgànica. Aquesta situació ha permès una extraordinària conservació de les restes orgàniques sobre matèries vegetals (fusta i fibres vegetals).
És remarcable l’ingent documentació recuperada de les estructures de fusta construïdes. Fins el moment, s’han documentat 1600 pals verticals de fusta i centenars d’elements horitzontals que formaven part de les cabanes del poblat de La Draga. També compta amb un dels conjunts d’instruments del neolític antic més importants i variats d’Europa realitzats en fusta i/o fibra. Són 177 d’estris entre els quals cal destacar, per exemple, els tres arcs més antics del neolític europeu, falçs, mànecs d’aixa, cordes, cistells, recipients de fusta, pals cavadors, cullerots....
Malgrat això, la bona conservació de les restes arqueològiques no es limita a la matèria orgànica fet que es pot observar en la bona preservació de l’estratigrafia, de les estructures construïdes en pedra i de tot tipus d’artefactes. En aquest sentit, i per posar un exemple, cal dir que La Draga ha proporcionat els conjunts de restes arqueozoològiques i carpològiques més ben conservats per a aquest període al nord-est peninsular.
