L'objecte d'estudi del projecte se centra en la transició entre les darreres societats caçadores-recol·lectores i les primeres poblacions agrícoles i ramaderes que s'assenten a la capçalera del riu Montsant, amb l'objectiu de contrastar com fou aquest poblament i així aprofundir en el coneixement del procés de neolitització del nord-est peninsular.
En el marc d'aquest projecte es pretén ampliar el coneixement sobre les dinàmiques que regeixen les formes d'organització de les societats humanes i arribar a obtenir nivells d'explicació sobre els processos de canvi, en aquest cas de la transició de les últimes societats caçadores i recol·lectores i les primeres societats agrícoles del NE peninsular.
Els treballs, duts a terme per un equip multidisciplinari format per científics del Museu d'Arqueologia de Catalunya, la Universitat Autònoma de Barcelona i del Consell Superior d'Investigacions Científiques (IMF) tenen doncs l'objectiu de caracteritzar el procés de neolitització en l'interior de Tarragona fent èmfasi en la recerca del jaciment de les Coves del Fem.
Les Coves del Fem es localitzen en el terme municipal d'Ulldemolins a la comarca del Priorat (figura I). Concretament, el topònim de les Coves del Fem correspon a un abric annex al riu Montsant al terme municipal d'Ulldemolins (Tarragona). Encara que el nom apareix en plural, es tracta d'un únic gran abric, tot i que hi ha alguna petita cavitat annexa que hauria contribuït a conformar aquesta denominació.
L'estudi inicial de les Coves del Fem posa de manifest que es tracta d'un jaciment singular que reuneix les característiques potencials per poder contribuir de forma molt important al coneixement de la transició entre els últims caçadors-recol·lectors i els primers agricultors del nord-est de la península Ibèrica.
Les Coves del Fem presenta una seqüència cronostratigràfica completa que abasta aquest període de transició i inclou algunes ocupacions atribuïbles al període de 6000-5500 BC,. A més d'altres datacions s'estenen fins a la segona meitat del V mil·lenni cal BC amb una àmplia estratigrafia del Neolític Antic que abasta des dels primers moments del Neolític antic cardial fins al Neolític epicardial. En aquest sentit aquesta estratigrafia suposa una bona oportunitat per poder caracteritzar el procés d'evolució de les primeres societats agricultores i ramaderes i la seva consolidació en el nord-est peninsular.
Fins al moment, els treballs arqueològics no han permès detectar cap hiatus estratigràfic o procés erosiu, de manera que es podria formular en un futur pròxim una interpretació detallada de les ocupacions i dinàmiques econòmiques en aquest lloc durant aproximadament 1400 anys. Aquest fet és de gran rellevància donada la manca d'extenses estratigrafies ben conservades al nord-est de la Península, amb un registre arqueobiològic ben conservat.
A l'excel·lent conservació de l'estratigrafia, se li afegeix la bona preservació d'estructures ja des dels nivells mesolítics, una bona conservació de les evidències arqueobiológiques i un complet registre representatiu de les diferents produccions tècniques d'aquestes societats. Tot això converteix les Coves del Fem en un jaciment important per a l'estudi de la dinàmica de neolitització del nord-est peninsular.
D'altra banda, el projecte incidirà en la realització de prospeccions arqueològiques superficials, sondejos i estudi de materials arqueològics dipositats en museus i col·leccions particulars.
