El Molí d’Espígol és el jaciment ibèric més gran de la Catalunya occidental, el nucli urbà del qual ocuparia una superfície d’entorn 1 ha. La projecció de les restes visibles mostra un jaciment amb un sistema defensiu i un urbanisme complexos que evolucionen i es desenvolupen al llarg d’uns cinc segles (del final del segle VIII al final del III a. de la n.e.). Tanmateix, durant el període l’ibèric ple (segles IV-III a. de la n.e.) es produeixen canvis substancials en el jaciment, detectables sobretot a nivell formal, la traducció política, social i econòmica dels quals ens portaria a considerar el Molí d’Espígol com una autèntica ciutat protohistòrica. Aquesta nova realitat permetria plantejar que, en aquests moments, El Molí d’Espígol assoliria un estatus de “capital regional” en aquest sector oriental de la depressió Central Catalana, és a dir, d’una part important del territori polític que avui dia atribuïm a l’antic poble iber dels Ilergets.
El projecte MECI té com a objectiu aprofundir en el coneixement arqueològic d’aquells aspectes que acreditarien aquesta “capitalitat”. D’una banda, el seu urbanisme, el disseny i l’organització dels espais interiors, així com dels edificis, cases i habitatges. De l’altra, el seu sistema defensiu que no solament es defineix per unes potents muralles, sinó també per l’existència de fossats. Aquest darrer aspecte, el defensiu, atorga al jaciment una gran monumentalitat.
