La dècada prodigiosa.

La dècada prodigiosa 1914-1924. L’arqueologia catalana, un instrument vertebrador al servei de la Mancomunitat de Catalunya

La implicació del Museu d’Arqueologia de Catalunya en els actes de commemoració del centenari de la Mancomunitat de Catalunya, organitzats per la Diputació de Barcelona, era un deure per a nosaltres. El Museu, encara que nascut l’any 1932 i inaugurat el 1935, està empeltat en aquesta època, tant pels seus protagonistes (Puig i Cadafalch, Folch i Torres –pel que fa a Empúries–, i sobretot per Bosch Gimpera, que seria el primer director del Museu Arqueològic de Barcelona), com pel fet de ser la culminació de les polítiques endegades en aquella època. Tanmateix, rememorar i commemorar aquesta Dècada Prodigiosa –com l’anomenen els editors científics encertadament– no és només un deure per a nosaltres: és una satisfacció. Per primera vegada es va fer un projecte nacional que passava per la cultura i que tenia molt en compte l’arqueologia. I això es concretava en l’àmbit de la gestió (Servei d’Excavacions Arqueològiques, creat l’any 1914 i operatiu el 1915, ara farà just cent anys) i de la professionalització (per primera vegada hi ha dotacions econòmiques per a l’arqueologia i s’aposta per treballar amb mètode, i en aquest sentit l’aportació de Bosch Gimpera, de formació arqueològica alemanya, fou transcendental). I també per primera vegada es planteja que això s’ha de transmetre al ciutadà i, per tant, es crea el Museu d’Empúries l’any 1916 i més tard –el 1932, com hem dit– el Museu d’Arqueologia de Barcelona, fins que ambdós museus s’associaran sota una única direcció. Els creadors del nostre museu van tenir una clara vocació nacional, una clara voluntat de crear una estructura nacional. No és una coincidència que, un any abans, el 1934, s’inaugurés el Museu d’Art de Catalunya. Van ser les dues peces museístiques d’abast nacional d’un projecte de país.

Hem de recordar que la present edició ha estat complementada en una exposició, que serà itinerant per diferents municipis i museus, bàsicament de Barcelona, però també d’arreu del país. La publicació que ens ocupa reflecteix aquest gran moment d’articulació, de construcció d’un projecte de país, que es veié interromput per la dictadura del general Primo de Rivera, però que va ser reprès i culminat a la Segona República.

Evidentment, es parla del vessant arqueològic, que és el que ens correspon com a hereus de l’antic Museu d’Arqueologia de Barcelona, creat per la figura de Pere Bosch Gimpera, fonamental en aquell moment, tant en l’ordre polític com acadèmic i arqueològic. Sé que és un tòpic, però aquesta publicació esdevindrà imprescindible per a tots aquells interessats per aquests temes en un període tan crucial com el primer terç del segle XX.

Òbviament, l’arqueologia ha avançat notablement en referència a aquests temps: tenim una estructura administrativa de gestió; un complet entramat jurídic de protecció de l’arqueologia; s’ha incorporat l’arqueologia preventiva; tenim diverses universitats que fan estudis d’arqueologia, dues de les quals amb graus específics; tenim instituts de recerca; la recerca s’ha professionalitzat; tenim empreses d’arqueologia; tenim molts museus d’arqueologia de qualitat, molts dels quals relacionats amb el Museu d’Arqueologia de Catalunya a través de l’Arqueoxarxa... En definitiva, l’arqueologia es troba en molt millors condicions que en el passat. Tanmateix, es troba a faltar un polsim d’optimisme, a causa de la forta contracció que ha representat la crisi econòmica. Aquest període també ens ha de servir de referent en el moment actual i ens ha de donar força per superar la nostra realitat present, per avançar amb convicció cap a un futur que hem d’anar construint, també per a l’arqueologia en tots els seus vessants (científic, docent, museístic, de protecció i conservació...), i de ben segur millor que el moment que ara vivim. Aquest període, del qual parla aquesta publicació, ens dóna lliçons de com encarar l’adversitat amb convicció.

 

ISBN: 978-84-393-9271-2 | 978-84-9803-715-9

Dipòsit Legal: B 13844-2015

Descarrega la publicació:

arqueologia.pdf 23,04 MB

Twitter
Facebook