L’estudi del procés de neolitització del nord-est de la Península Ibérica està marcat en bona manera per la pràctica inexistència de jaciments amb cronologies entorn de la meitat del novè i del vuitè mil·lenni cal BP (ca. 8400-7500 cal BP). A la zona d'estudi, gran part de les primeres evidències de l'aparició dels efectes de l'economia neolítica es documenten a les comarques litorals. Els emplaçaments d'aquests assentaments neolítics es situen en terrenys plans o lleugerament elevats, propers als punts i cursos d'aigua dolça, en què es combina la presència d'àrees de potencial agrícola amb altres d'interès cinegètic, com poden ser zones pantanoses o forestals abruptes; con per exemple Puig Mascaró (Torroella de Montgrí), Turó de les Corts (L'Escala)...En els hàbitats millor preservats com la Draga i Plansallosa (Tortellà) s'observa una clara estructuració de l'espai i l'ocupació de zones extenses. A la Draga s'han documentat dos moments d'ocupació:la fase més antiga (7361-7223 cal BP) associada a estructures construïdes amb pals de fusta a la vora del llac, i la més recent (7000-6796 cal BP) a la pavimentació de grans superfícies amb lloses de travertí. Plansallosa, presenta dues fases constructives consecutives: finals del VIIIè i inicis del VIIè mil·lenni cal BP. Alhora, es constata l'ocupació d'abrics i coves amb finalitats molt diferents, ja sigui com a llocs d'hàbitat (Balma del Serrat del Pont) o com a possibles espais funeraris, com podria ser el cas del conjunt de les Coves de Serinyà. Amb aquests antecedents el nostre objecte d’estudi se centra en l'estudi de les primeres poblacions agrícoles i ramaderes en la plana prelitoral i Prepirineu de comarques de Girona amb l’objectiu de contrastar com fou aquest poblament.
Els treballs, duts a terme per un equip multidisciplinari format per científics del Museu d’Arqueologia de Catalunya, la Universitat Autònoma de Barcelona, del Consell Superior d’Investigacions Científiques (IMF) i el Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles tenen doncs l’objectiu de caracteritzar el procés de neolitització en les comarques gironines fent èmfasi en la recerca del jaciment de la Draga.
