Sòcrates és un dels grans filòsofs de la història i, com a tal, és admirat i odiat gairebé en la mateixa mesura. Per exemple, Friedrich Nietzsche el catalogà com l’home “més lleig” per haver estat el “pervertidor” de la moral oberta i tolerant grega. I tot, però, sense que existeixi un sol text seu, ja que Sòcrates no creia en la paraula escrita i tot el que en sabem és el que els seus deixebles, especialment Plató, expliquen que Sòcrates comentava.
Els atenesos consideraven que expressar opinions en debats públics aplicant mètodes de demostració lògica excedia el que es considerava llibertat d’expressió. Precisament, el filòsof Sòcrates afavoria aquests debats, a banda de ser un dels molts ciutadans atenesos crítics amb el control que la democràcia permetia exercir a la societat en els temes d’estat.
El mètode socràtic de debat i anàlisi de pensament crític mitjançant la dialèctica o la demostració lògica permeté cercar noves idees o nous punts de vista, de vegades no compartits pel poder d'aquell moment. El diàleg, fonamentat en la reflexió i el raonament, incloïa com a eina la interrogació a partir de les preguntes retòriques i la ironia.
A setanta anys Sòcrates fou acusat i condemnat pels tribunals del govern democràtic d’Atenes pels càrrecs d’impietat (no creure en els déus de l’Olimp) i de corrompre moralment (concepte que implicava el pensament polític) els joves atenesos. La condemna arribà justament en aquells moments perquè la societat atenesa estava depurant responsabilitats en les matances protagonitzades pels Trenta Tirans, el líder principal dels quals fou Críties, un deixeble de Sòcrates.
Sòcrates fou escollit com a cap visible i màxim exponent de la difusió de les idees oligàrquiques entre els joves. La seva tossuderia a l’hora de defensar la legalitat (fins i tot una que el condemnava a morir) i les burles a un tribunal que naixia de l’acabada de recuperar democràcia atenesa no jugaran a favor seu. La defensa de la legalitat per damunt de la legitimitat (la ideologia de Sòcrates era legítima) féu més evident al tribunal el zel amb què Sòcrates defensava idees oligàrquiques i, d’aquí, que finalment fos condemnat a mort.
Després de votar la sentència, Sòcrates fou condemnat a mort per 280 vots a favor i 220 en contra.
Imatge propietat del Museum of the Athenian Agora